Les civilitzacions extraeuropees al segle XV

La Xina tenia una gran densitat de població. Les terres tenien una fertilitat molt alta i es destinaven al conrreu de l'arròs. L'imperi xinès era un estat jerarquitzat i centralitzat. 

L'Índia estava fragmentada  en petits estats distribuïts entre les planes fluvials. Es va desenvolupar una agricultura rica que permetia tenir una alta densitat de població. Tenia un poder centralitzat. La societat es dividia en grups tancats anomenats castes. Es va inventar l'islamisme.

L'Àfrica medieval era dominada per els musulmans i destacaven els regnes sudànics, caracteritzats per un sistema polític centralitzat.

Amèrica del Nord estava dominada per pobles caçadors i recol·lectors nòmades. Les grans civilitzacions de l'Amèrica central i l'Amèrica del Sud es caracteritzaven, en canvi, per una economia agrària i pel gran nivell de desenvolupament tecnològic.L'Amèrica central destacaven els pobles maia i esteca. Al segle XV la civilització maia havia entrat en decadència. Els asteques eren un poble guerrer situat a l'altiplà de Méxic i en ple desenvolupament en el segle XV. L'Amèrica del Sud hi destacava la civilització dels inques.

Els portuguesos a Àfrica i Àsia

En el segle XV, el món estarà fragmentat en diverses civilitzacions. No es coneixia el continent Americà, Oceania ni la majoria del continent africà. A continuació veure'm els motius que van impulsar els europeus a descobrir nous territoris i els factors que ho vau fer possible.

• Aspectes econòmics: a l'edat mitjana els europeus comerciaven amb Sudan. A mitjans del segle XV els turcs van interrompre aquest comerç i van haver de buscar altres mètodes per poder comercialitzar.
•  Aspectes polítics i religiosos: finançaven viatges marítims per augmentar els seus ingressos amb el tràfic comercial i amb l'explotació econòmica dels territoris conquerits.
• Aspectes científics: el coneixament, gràcies a l'impremta dels relats de Marco Polo van despertar la curiositat dels navegants i dels homes de ciència de l'època.     
• Aspectes tècnics: hi va haver un gran perfeccionament dels instruments de navegació i el perfeccionament dels vaixells i aquests van proporcionar l'oportunitat de poder fer viatges llargs per el mar.                                                       

• 
  

Amèrica: descobriment i conquesta

Cristofòr Colom va nèixer a Gènova. Va idear el projecte d'arribar a l'Imperi del Gran Khan a través de la ruta atlàntica. El seu projecte, però cometia dos errors: el perímetre del planeta era més petit que el real i l'altre que desconeixia l'existència d'un continent al mig d'aquesta ruta, Amèrica.

Colom va fer tres viatges: el 1494 (l'Espanypola, Cuba i Jamaica), el 1498 (l'illa de Trinitat i la desembocadura de l'Orinoco) i el 1502 (les costes d'Amèrica central). Cristofòr Colom va morir el 1506.

La primera volta al món
El 1519, els castellans van organitzar una expedició, dirigida pel portuguès Magalhaes, que va aonseguir donar la volta al món i va demostrar, l'esferecitat de la Terra.

Un cop estaves a Santo Domingo, Puerto Rico, Jamaica i Cuba, els castellans van conquerir territoris continentals i es van enfrontar amb els imperis precolombins (asteca i inca). La conquesta es va fer amb pocs soldats ja que disposaven d'armes de foc i ferro, armadures i cavalls (junt amb altres animals desconeguts al continent Americà).

La conquesta de Mèxic:.va ser obra de Hernan Cortés (11 vaixells, 900 homes, 32 cavalls i 14 canons). Van sotmetre a l'emperador Moctezuma, van ocupar Tenochtitlán i van imposar el pagament de tributs als indígenes. Els conqueridors van dominar el territori i el van anomenar Nova Espanya.

La conquesta del Perú:  va ser dirigida per Francisco Pizarro (180 homes i 37 cavalls). Van aprofitar les divisions internes entre els inques. Pizarro va dominar al rei Cuzco i va fundar Lima. Més tard, els espanyols van conquerir la resta d'Amèrica del Sud.

El comerç mundial als segles XVI i XVII

Conseqüències dels descobriments i del domini europeu:
Els descobriments geogràfics van comportar que el gran centre de comerç es desplaçés a l'Atlàntic per iniciar un comerç mundial dominat per Europa. Amb aquest, es van difondre nous productes per tot el món (tints, vainilla, cacau, tomàquet, patata, etc.). A Europa van arribar grans quantitats d'or, plata i esclaus (població de l'Àfrica negra). A més a més, els europeus van començar a emigrar cap a les noves terres,
A part de tot això, l'ampliació del món conegut va tenir un impacte sobre les mentalitats: es replantejaven el saber de l'ésser humà (geografia o ciències naturals). Van avançar molt i va quedar clar que Europa no era el centre de la humanitat però van seguir imposant la seva cultura a la resta del món.

Casa de Contractació (Sevilla)

El comerç espanyol amb Amèrica al segle XVI:
El comerç va ser monopolitzat a Sevilla, on tenia la seu a la Casa de Contractació. Aquesta, controlava els productes que sortien i els que arribaven (un 10% del qual pertanyia al monarca). Controlaven molt l'entrada d'or i plata (que en creixia el volum a la llarga del segle) dels quals la cinquena part anava a la monarquia.
Als viatges cap a Amèrica, els vaixells (carregats de productes) sortien de Sevilla ben armats (la flota d'Índies), arribaven a Amèrica i tornaven carregats d'or, plata i altres productes americans. Es feien dos viatges d'anada i un de tornada a l'any.
Durant el segle XVI, Lisboa va ser el centre mundial del comerç de les espècies i d'altres productes africans i asiàtics (ruta de les espècies); Sevilla, de l'or, la plata i productes americans (ruta dels metalls preciosos). El comerç internacional es pagava amb metalls preciosos, és a dir, la flota d'Amèrica era vital per al finançament del comerç amb Àsia.


El comerç mundial al segle XVII:
Al llarg del segle XVII, els Països Baixos van controlar el comerç mundial dels productes asiàtics que arribaven a Europa i es van introduir en el comerç d'esclaus. Anglaterra (introduida en el comerç espanyol a Amèrica a través de pirates i corsaris), també va tenir una activitat comercial a l'Índic i Amèrica Central i Nord. França va rivalitzar amb els holandesos i anglesos per tal d'obtenir un paper creixent.
D'altra banda, l'arribada de metalls preciosos a Sevilla va disminuir, junt amb les exportacions cap a Amèrica.

La societat maia

Els grecs d'Amèrica:
Entre el segle III a. C. i la conquesta espanyola els maies van construir una civilització molt avançada.


El marc Geogràfic:
Els maies es van estendre pel Yucatán (Mèxic) i Guatemala, Hondures i Belize. Tenen un clima tropical (altes temperatures i dues etapes: una estació humida amb pluges diàries i una altre de seca amb absència de precipitacions).

L'organització política:

Els orígens dels maies comencen al segle III a. C. Però la majoria de les ciutats maies van ser conquerides pels espanyols als anys 1527.1546. La última va ser Tayasal, que va resistir fins al 1697.
El seu imperi no era unificat, vivien en ciutats independents i cada ciutat dominava el territori del seu entorn (a vegades establien aliances entre ciutats o es declaraven la guerra).


L'economia i la societat:
La seva economia es basava en el blat de moro (base de l'alimentació). Durant anys van tenir una productivitat molt elevada ja que les terres eren verges. Quan els camps deixaven de ser fèrtils, amb el temps, emigraven cap a altres llocs. Mentre, les ciutats velles es regeneraven. La ciutat s'estructurava entorn d'una plaça amb edificis públics i temples. Tenien un rei sacerdot, que assolia el poder per via hereditària. Hi trobem la classe dirigent (casta sacerdotal hereditària) que coneixia el calendari i regulava els treballs agrícoles; la noblesa hereditària; els camperols (pagaven impostos a l'Estat) i esclaus.

La cultura i la religió:Els maies tenien una escriptura ideogràfica (un signe representava una idea o concepte), coneixements matemàtics i astronòmics (els permetien precisar la durada de l'any).
Eren politeistes i tenien molts relats mitològics. Practicaven sacrificis humans i l'antropofàgia.